Un dia, la Xènia va quedar amb la seva amiga Laia, però quan hi arribà, la Laia no hi era.Després, es va trobar a Carles, un noi que no li queia molt bé.
Parlaren una estona, però la Xènia havia d’acabar el seu treball de literatura. Ell, com també tenia un treball, li va preguntar si podia acompanyar-la perquè el seu ordinador s'havia espatllat. Ella va accedir i van fer els seus treballs els dos plegats.
L'endemà la Xènia va buscar en Carles i no el va trobar, però varen quedar a l'endemà. En Carles li va presentar el seu avi i varen fer moltes coses junts.
Va arribar l'aniversari de la Xènia, i la Laia li va dir que una tal Júlia sortia amb en Carles, però la Xènia no s'ho volia creure.
Una estona després, en Carles va enviar un missatge demanant ajuda per uns exercicis molt importants. La Xènia els va fer i els va imprimir per ell, però quan els hi va portar a casa seva va veure que en Carles s'estava besant amb la Júlia, i s'en va anar amb el cor trencat.
L’endemà a l’institut, es varen trobar i ella els hi va donar però els professors s'adonaren de que no els havia fet en Carles. Es van enfadar tots dos i la Xènia s'en va anar amb el Cesc, l'amic d'en Carles.
Un matí de dissabte, la Xènia va rebre una visita de la Laia, que venia a consolar a la seva amiga, i gràcies a això va tornar a riure. Finalment, la Xènia va tornar feliçment amb el Carles i catacric catacrac, conte acabat.