Opinió personal

Abans de llegir aquest llibre, no m'esperava molt. Per començar, no sóc d'històries d'amor. Sincerament, em pareixen la cosa més embafadora del món. Sóc més d'històries de misteri o terror. ¿Però d'amor? ni en somnis. I llavors ¿Per què aquest llibre, havent més i millors opcions? Doncs podria dir que m'he atrevit a provar coses noves, o que ho he fet per riure una estona, però la veritat es que no ho sé ni jo. N'he escoltat parlar, i es veu que una petita part de mi tenia ganes d'esbrinar si el que deien d'aquest llibre era veritat.

Quan l'he acabat de llegir, he de reconèixer que no m'ha desagradat, però tampoc m'ha commogut . Ha estat un bon entreteniment i m'ho he passat bé llegint-lo, però penso que no surt de l'estereotip de típica història d'amor adolescent, per coses com que la protagonista és òrfena i el noi del que s'enamora acaba trencant-li el cor a mitja  història. A part d'això, hi han coses que no m'encaixen com per exemple que l'amic de la Xènia apareix de la nada i es besa amb ella, però després  aquella part queda sense resoldre.

En conclusió, el llibre no estava tan malament com la gent deia, però tampoc m'ha impressionat. ¿Del zero al deu? un sis.